Quan diem que una persona és madura?
Antoni Vilademunt
Aquesta pregunta és mal intencionada,
més del que aparenta. Convida a una resposta senzilla, però no ho és. Cal malfiar-se
i pensar en una innocent trampa, una més en la línia habitual de les càndides preguntes
de l’autora. Hi ha dos aspectes de la qüestió; una, qui som aquests que “diem”?
I l’altra, què entenem per a una persona madura?.
Exposaré l’opinió més
raonada que tinc al meu abast. Confio aproximar-me a un consens el més ampli
possible. Alguns no estareu d’acord amb el que exposo, tots tenim una resposta
diferent o matisada. Crec que és com el sentit comú, tots pensem que en tenim
suficient. Els diversos nivells de
maduresa de tots nosaltres ens porta a avaluar de forma diferent el grau dels
altres, i això dona com a resultat un munt de possibilitats.
Prescindeixo de
l’edat i agafo com a referència el moment en que una persona s’emancipa dels
pares, quan crec que es més necessari
ser madur. Cada edat té una maduresa pròpia. Acostumem a fer servir les expressions
com: un nen madur i una noia madura. Aquí jo em referiré a la maduresa com una etapa
cronològica de la vida, situada entre la joventut i la vellesa, però sense
especificar l’edat en xifres perquè ens enganyaríem, ja que aquestes oscil·len
al ritme dels constants canvis socials. Em refereixo a l’etapa de la vida em
que donem per descomptat que la persona
ja és madura, i en realitat ho és, o no ho és.
Cal saber què entenem
per una persona madura. Per a mi es troba en el valor del compromís, en la
virtut de la responsabilitat, en el seny i la prudència. L’observo en la
persona que és conscient i demostra, que no és, ni pretén ser el centre de
gravetat ni l’eix al voltant de qui gira tot. S’és madur quan descobrim el verdader
paper que fem a la societat, quan ja no som un projecte de futur, ni una
promesa; quan som un fet. Quan ja no traiem pit, i fem una cura de humilitat. La
maduresa la veiem en la persona que, equivocada o no, sap molt bé el que vol i
és fidel a aquesta voluntat. No canvia d’opinió sense una raó que ho justifiqui.
Hi ha qui no ha madurat, ni ho farà mai. Altres,
a causa de les circumstàncies de la vida han madurat molt joves. Seria bo que
la maduresa anés en paral·lel amb l’edat cronològica. Madurem amb el pas dels
anys, l’experiència, la influència de la família i de la societat en general. Una persona és com la
fruita, és madura quan cau de l’arbre de la vida. Crec que, poc o molt, tots
madurem mentre som vius.
©Antoni Vilademunt - 15/03/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada