És possible subvertir els tòpics?

És possible subvertir els tòpics?

Antoni Vilademunt

Ja hi torno a ser, vaig cap a pitjor. Aquest cop penso que  m’han agafat en fora de joc. Per començar diria que ja he fet servir un tòpic futbolístic, o és una metàfora?. El tema està lluny del meu abast, aquest si crec que  és un tòpic o és un mot joker?. Està clar que abans de tot cal saber que són els tòpics, de moment tinc problemes per identificar-los. Intueixo però, que no deuen ser gaire recomanables. Confio que conforme avanci en aquest treball podré donar la meva opinió. No serà encertada del tot, però espero que s’hi aproximi.

            En el manual confeccionat amb els apunts de classe, dels cursos de la Maria, hi tinc un senyal d’alerta que diu:compte amb els tòpics. Aquí començo a pensar que els tòpics en literatura són perillosos, tal vegada poc aconsellables. El títol de l’encàrrec que estic intentant portar a cap, també insinua alguna cosa en aquest sentit. Pensar en la possibilitat de subvertir-los, és a dir destruir-los, deu ser perquè pot ser convenient fer-ho. Ara tractaré d’opinar el per què i el com fer-ho. Com s’acostuma a dir, ara em mullaré, topic o joker?. Penso que és possible  subvertir els tòpics, tot ho és possible, menys evitar la mort. Penso que ja n’he deixat anar un altre.  
           El tòpic literari és una idea o un procediment estilístic que, de tant repetir-se s'ha convertit en una fórmula tipificada feta servir de manera recurrent pels escriptors. La major part dels tòpics procedeixen de la literatura clàsica, i per a això sovint s'identifiquen amb una expressió llatina. Hi ha tòpics que sintetitzen l'esperit de tota una època. Per exemple, l'amor entès com un pacte, foedus amoris, que reflecteix la relació de vassallatge feudal, present en la literatura medieval. Mentre que els renaixentites exalcen el valor de la vida present i terrenal a través del tòpic, carpe diem. No crec que siguin precisament aquests els tòpics que hem de tenir en compte, es delaten per si sols. Els de la literatura contemporània deuen ser els perillosos i potser més els mots joker, els que penso que confonc amb els tòpics.

           Una imatge passa a ser tòpic, quan té un us generalitzat. Entenc allò que es diu, que tot ja està escrit. Es tracta d’escriure-ho de forma diferent. Original, escrit amb l’estil i personalitat pròpies. Cadascú de nosaltres som únics, singulars. Hem de treure avantatge d’aquesta característica. No tenim necessitat de copiar a ningú, augmentant la massa d’escriptors amorfes i avorrits que desfilen plegats, vestits amb el mateix uniforme. L’estil ha de ser el nostre, penso que el tòpic és una còpia barata sense personalitat. És el nostre llenguatge senzill i planer, el que crec que ens pot i ha personificar com escriptors. S’ha de ser fidel a un mateix, al propi llenguatge. El cultisme ha de deixar pas a la realitat. No és tracta de demostrar la nostre capacitat d’erudició. El tòpic és com una disfressa, un antifaç que oculta el verdader i genuí, jo. Ser original no té rés a veure en ser exòtic o extravagant.

Tinc la impressió, i no ho afirmo per prudència, que abusar literàriament dels topics és una demostració de mandra mental, és no molestar-se en buscar una expressió més personal d’una frase o un mot determinat. En conclusió,  crec que és possible i recomanable subvertir els tòpics.
Petició. Aquí em permeto interrogar a la professora i li pregunto si són topics les següents frases o mots? : Ple de gom a gom. Enguany. Quelcom. La adverbi com?. és potser per allò que quasi sempre és l’antesala d’un tòpic?.  Potser el tòpic és a una frase, i el joker un mot.

©Antoni Vilademunt - 1/03/2018