Avui he somiat
Bon dia, em dic Jordi i avui he
somiat que em despertava fresc com una rosa, a punt de menjar-me el món,
acaronat per les primeres clarors de l’albada. He somiat que l’esmorzar de
torrades, taronjada i cafè m’esperava a taula. He somiat que la meva filla,
abans de carregar-se la bossa de l’Institut, em feia un petó i amb una abraçada
infinita em desitjava un bon dia a la feina. Avui he somiat que a la ràdio hi
sonava música del Quico Pi de la serra i de l’Ovidi Montllor.
Avui he somiat que no trobaria trànsit
a la carretera i arribaria a les classes de recursos literaris amb un tres i no
res. He somiat que en els dotze minuts d’escriptura a raig que fem cada dijous,
començaria el que hauria de ser el meu gran èxit literari.
Bon dia, em dic Jordi i avui m’he aixecat amb mal de cap.
Com si hagués passat la nit de bar en bar. A fora encara era fosc i
plovisquejava. He hagut de sortir al jardí per comprovar que ja no quedaven
taronges i el pa era de la setmana passada. La meva filla estava de mal humor i
anava amb presses. El seu petó de bon dia ha estat un tímid acostament a la
zona del clatell, que he percebut gràcies al lleuger contacte de la seva
bufanda amb la meva orella dreta. Per la ràdio s’escoltaven les amenaces
diàries dels cavernícoles d'aguilàndia.
Per arribar a Argentona m’he empassat
la cua de cada dijous i he fet tard per anar a la granja, on puc trobar suc de
taronja, quan fallen les de casa. I quan he hagut de fer l’exercici dels dotze
minuts, què us haig de dir que no hàgiu sentit ja?
Demà serà divendres i somiaré que em
llevo fresc com una rosa, amb ganes de menjar-me el món.
©Jordi
Montlló, 1
de març de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada