Una història

       Sóc aquí per a narrar una història. Tu, per a llegir-la. Ningú no t'hi obliga, és clar, però ho faràs. El sol fet d'iniciar la lectura crea entre nosaltres un vincle, més o menys fort, més o menys íntim; ja ho anirem veient.
  Avui potser fa sol o plou o el temps és inestable. Tant se val. Sigui com sigui i siguis on siguis, has decidit llegir. Potser perquè tens tot el temps del món o la necessitat d'evadir-te o, simplement, perquè fa temps que no ho fas i avui et ve de gust. Tant és. El que compta és que tens aquest relat entre les mans i els ulls clavats a les paraules. El que no t'has imaginat ni per un moment és que tu en series el protagonista.
  Sí, efectivament, tu, lector, ets el personatge principal de la història. Jo, en canvi, només un narrador que l'aniré desgranant, amb més o menys encert; ja ho anirem veient. Narrem, doncs, imaginem:
  Avui és un dia qualsevol del mes que tu vulguis de l'any en curs. Posem per cas que fa calor; per tant, no som a l'hivern. Si hi afegim que avui no tens cap pressa i t'has decidit a llegir repapat al sofà o en una gandula, podríem acordar que som a l'estiu i tens vacances. És de dia. 
  Suposem que hi ha una beguda glaçada ben a prop i una ombrel·la per a protegir-te del sol, en un jardí, la platja o una piscina. Tot això ens ajudarà a recrear el marc i fins i tot l'atmosfera. Vesteixes amb roba informal i lleugera; o potser només un banyador i unes ulleres de sol. Si ets mascle o femella t'ho deixo triar a tu; a mi, tant me fa, no és pas una qüestió rellevant per la història: d'assassí se'n pot ser independentment del sexe, la raça, la condició social. Independentment de tot. De fet, n'hi ha que diuen que tots i cadascun de nosaltres som assassins en potència. En aquest cas, parlem de tu.
  Imagina't que tens a prop la piscina que hem esmentat abans; decideixes banyar-te. T'hi capbusses i, en treure el cap a la superfície, hi ha algú que pretén ofegar-te. Jo no sé qui és, ni què li has fet, però et vol veure mort. No hi ha ningú més; ningú a qui demanar ajut, cap testimoni de l'atac. L'agressor t'empeny amb totes les seves forces cap el fons. No pots respirar; t'empasses l'aigua a glopades mentre intentes deslliurar-te dels braços que t'impedeixen tornar a la superfície. Finalment, l'instint de supervivència pot més i ara ets tu qui el té agafat pel clatell. Aconsegueixes mantenir el seu cap sota l'aigua fins que els seus membres deixen de moure's i petites bombolles d'aire emergeixen a la superfície. És mort. Ets un assassí; en defensa pròpia, sí, però ho ets.
  Ara tens un cadàver a la piscina i no saps què fer. Has deixat la lectura, és clar, però jo ho he vist tot. Ho he narrat, però no puc pas fer-hi res  perquè no sóc real.
  El lector-assassí, o sigui tu, decideix que allò no pot pas estar passant. Recordes que, abans de començar la lectura, la piscina era plena de gom a gom, amb tot de canalla cridanera que es llençava a l'aigua només per a esquitxar-te. En aquest punt ja has sentit la fiblada de l'instint assassí, però només era una fantasia, un desig de tranquil·litat que t'ha fet pensar en Herodes; mai no t'han agradat els nens. 
  En quin moment ha desaparegut aquella munió de gent menuda i mares i pares indolents? En quin moment t'has quedat sol a la piscina i has decidit fer-te una remullada? Precisament quan  jo t'he fet saber que no hi havia ningú més. Aleshores, has deixat de llegir i t'has llençat a l'aigua per tal de gaudir, tranquil·lament, d'un bany. En deixar la lectura, has esdevingut la presumpta víctima i has acabat matant. Després, no saps ben bé per què, has sentit la necessitat de reprendre la lectura, com si res no hagués passat.
  De fet, quan tornes a aixecar la vista dels fulls i mires la piscina, no hi veus aquell cos que surava inert damunt l'aigua.  No entens res. El cor et batega molt de pressa i et sents desorientat; les mans et tremolen, estàs suant.  Acabes de matar una persona però el cadàver no hi és. O és que no l'has mort? Es tracta, potser, d'una al·lucinació? T'has quedat dormint mentre llegies i ho has somiat tot? No. Tens la sensació que alguna cosa molt greu ha passat. El silenci t'eixorda. No sents la cridòria de la canalla ni cap altre so llevat del batec del teu cor a punt de sortir-te del pit.  Tens la boca seca i una imperiosa necessitat de seguir llegint. Només jo et puc ajudar i, en el fons, ho saps. Tenim un vincle.
  La beguda ja no és freda, però te l'empasses d'una glopada. Si ets fumador, potser encendràs una cigarreta que xuclaràs amb desfici. Impacient per a trobar respostes, reprens la lectura i, vés per on, t'hi trobes una esquela:

El lector d'aquesta història ha mort.
D.E.P.

  No t'ho pots creure. Estàs llegint la teva pròpia mort, però saps, o creus,  que ets viu i a, més a més, acabes de matar algú amb les teves pròpies mans. Jo només puc dir-te que hi ha coses que et passen per alt; pensa-hi. De moment, et proposo que miris el got amb la beguda i, si ets fumador, el paquet de cigarretes. Estan intactes; ni un glop, ni una pipada. Suposem que ja  eres mort en aquell paràgraf, abans de llegir l'esquela. Ben mort. Tota la resta és cosa meva.
  Evidentment, et costa de creure-ho. Has estat llegint una fal·làcia que parlava de tu mentre et mories; no m'imaginava pas que em seguissis el joc fins al final. El vincle (recordes?) és fort. Has estat un bon lector; t'has arribat a creure tot el que t'he dit, mentre paties un infart, que potser jo mateix t'he provocat. El banyador minúscul rebotia el greix abdominal cap enfora; fa temps que se t'inflaven les cames. Si ets fumador, que ho ets, amb més motiu eres un bon candidat a patir del cor. De fet, mai no has sortit de la piscina. I no t'hi has llençat; hi has caigut, moribund. Tothom ha marxat espantat a buscar un metge; la canalla cridanera, també. Però jo he restat amb tu fins el final i t'he fet  protagonista d'una broma macabre, amb assassinat i tot. Tu tenies la boca seca mentre t'ofegaves dins l'aigua; quina paradoxa!, quanta imaginació!
  Has triat un mal dia per a llegir. I, entre nosaltres, t'hauries d'haver cuidat més a la teva edat. Però crec, sincerament,  que jo t'he fet el trànsit més distret. Ja t'he dit abans que sóc aquí per a narrar una història i aquest, amb més o menys encert, n'és el final.

Nela Miralles