Ruta literària Mercè Rodoreda. Romanyà de la Selva

Arribada al poble. Foto: J. Montlló

17 de juny.

Amb tots els participants del Curs de Recursos Literaris marxem cap a Romanyà de la Selva. En aquesta classe no treballarem el text que cadascú ha creat, sinó la importància del paisatge en l’obra de Mercè Rodoreda.

                Aquest itinerari recorre el Romanyà de Mercè Rodoreda dels anys 1972-1983, quan l’escriptora, nascuda al 1908, va viure en aquest indret de les Gavarres i on és enterrada des de la seva mort l’any 1983.

                La ruta que fem recorre  12 punts,(13 per ser exactes) tots importants per a la seva obra. Comencem per l’Espai Rodoreda, la Plaça de la Rectoria, on trobem el primer esment del notari Riera de Mirall Trencat, continuem cap a la Plaça de l’esglèsia, l’entrada del poble, el Refugi i Restaurant les Gavarres, on Mercè Rodoreda i Carme Manrúbia hi fan molts àpats (avui tancat), seguim cap al bosc a la vora del camí, arribem al Senyal Vell, continuem cap al Mirador de les Mirandes, el Bosc i la Por, el Senyal (el taller que es va fer construir Carme Manrubia al turó), la Casa Rodoreda, el Dolmen la Cova d’en Daina i per acabar el Cementiri.

                Romanyà sembla un poble carregat d’una energia especial, potser és la de la Mercè Rodoreda. Passegem pels camins, observem i  llegim fragments de la seva obra i segons  com, sembla que algú més ens acompanyi. Sentim aquesta energia, o potser és una mena de solitud.

                Mercè Rodoreda comença a visitar Romanyà Rodoreda el 1972 i és a través de la seva amiga Carme Manrubia,” hi troba el bosc i una dona emprenedora que s’hi construeix una casa i un jardí, que li ofereix la possibilitat de viure enmig de boscos d’alzines, que li reprodueix a mida reduïda, el jardí de Mirall trencat”(Mariangela Villalonga).

                A Romanyà, Mercè Rodoreda hi acaba Mirall trencat, Quanta, guanta guerra..., Viatges i flors i La mort i la primavera.

Arribada al poble. Foto: J. Montlló

 Ermita del poble. Foto: J. Montlló

«Sense donar-me temps de contestar-li em va dir que l'ermita era més amunt, a dalt del bosc d'alzines, darrera d'una espessor de cirerers d'arborç i de brucs.»

 Plaça del poble. Foto: J. Montlló

Bust de Mercè Rodoreda, obra de l'artista Antoni Delgado.

Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

«El bosc era espès d'arbres de fulla petita i atapeït de roques llises cobertes de molsa groga les unes damunt les altres fent muntanya»

©Maria Sanplà

 El Senyal Vell. Foto: J. Montlló

Foto: J. Montlló

Mirador de Les Mirandes. Foto: J. Montlló

«Vam sortir de la casa i em va fer seguir-lo carrer amunt. A dalt de tot del carrer hi havia un mirador, i des d'allà, l'home, trist com els més tristos que mai hagi vist, va allargar el braç i va assenyalar la vall»

Maria Sanplà llegint des de la Miranda. Foto: J. Montlló

« El camí no era ben recte i, cap a la meitat, davant d'uns quants pins carregats de bosses plenes d'erugues, vaig sentir rajar aigua. Fins que el camí es va eixamplar per desembocar en una placeta voltada per una barana de ferro. La vall que des d'allà es veia era una estesa de terra apedaçada de colors que morien al peu de la muntanya arbrada. Em vaig abocar a la barana del mirador i vaig recular esglaiat. Sota mateix hi havia una gran fossa cavada de poc, amb terra aillada als costats, barrejada amb pics i pales, plena de gent morta: cames, braços, caps, ventres, esquenes... tot fet un garbuix tacat per reguereons de sang i bassals de sang que brillaven a la claror tan transparent d'aquell dia. Vaig fugir corrents amb el cap que em rodava. A l'entrada del camí vaig vomitar tot el meu fel a tocar dels xuclamels.»

Quanta, quanta guerra...

A primer terme, els literaris menys dos. Foto: J. Montlló

La cova d'en Daina. Foto: J. Montlló

« Amb una mà damunt de la pedra mil·lenària per veure si podia copsar-ne la influència màgica dels corrents tel·lúrics i dels corrents aeris, vaig evocar les pedres blaves de Stonehenge, tanta pedra misteriosament traslladada de lloc per convertir-la en monument megalític. Pedres d'una tonelada, de dues tonelades, de tres tonelades, alçades enlaire per posar-les planes per l'eternitat damunt d'altres pedres i voltarles del cercle encantat. Del dolmen de Romanya a pensar en els druides, segons Robert Graves druida vol dir Home d'alzina, el camí és curt. Els homes blancs que ensenyaven a la joventut el moviment dels astres, la grandesa del món i de la terra, les ciències de la naturalesa, la força i la puixança dels déus immortals. »

Estàtua de Mercè Rodoreda al Cementiri de Romanyà 

de la Selva. Foto: J. Montlló

©Maria Sanplà

I com sempre, una jornada formidable, amb un grup formidable. Foto: J. Montlló