La utilitat de la literatura és
innegable, el diccionari en la primera accepció, defineix la literatura com: Art
d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. La
literatura és el testimoni de l’existència humana, és la veu de l’ésser humà,
perquè la literatura sorgeix de l’experiència individual i de les emocions. Es
pot dir que, parlar d’un mateix és el punt de partida de la literatura, servir-se
del llenguatge i comunicar ve just després. La persona aboca les seves emocions
i pensaments en el llenguatge, que a través de l’escriptura es torna literatura.
Els humans necessitem conservar els coneixements, que anomenem cultura, per
poder sobreviure, desenvolupar-nos i deixar un llegat permanent per a la nostra
espècie.
Si la literatura és útil i la narrativa
de ficció i de no ficció són literatura, és evident que les dues són útils, si
bé cada una té una diferent finalitat. La de ficció crea mons irreals, amplia
els camps sintàctics i semàntics, i crea un llenguatge suggeridor, que sovint va més enllà de la
pròpia paraula. L’escriptor de ficció no
pensa en la utilitat d’allò que escriu ni en si algun dia es publicarà, escriu
perquè hi troba plaer i compensació. S’allunya
de la comunicació lògica per entrar en el terreny dels sentiments: és el
terreny de l’expressió estètica, d’allò
que és evocatiu més que no pas referencial: el coneixement ja no és conceptual,
sinó intuïtiu.
En canvi la literatura de no ficció
desperta l’interès vers un tema o una persona determinada. L’ésser humà aspira
a la veritat des del naixement, mentre que la mentida l’aprèn dia rere dia en
la lluita per la vida. L’escriptor dedicat a aquesta literatura ha de ser
obstinat. L’impuls que l’anima a buscar la realitat es transforma en afany que
ha de ser satisfet en un tipus de plaer. Cerca la realitat i fa d’aquesta
recerca la raó primordial de la seva obra. Acostuma a exposar en una opinió els
problemes més diversos d’ordre filosòfic, econòmic, polític, científic i
d’altres. Ho fa amb voluntat de creació literària i la intenció d’aprofundir en
el coneixement de l’ésser humà. No crec amb la inutilitat de la literatura ficció,
ni tampoc en la de no ficció, la una no exclou l’altra, el que importa és que sigui
bona literatura.
Antoni Vilademunt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada