La inutilitat de la narrativa de ficció

La utilitat de la literatura és innegable, el diccionari en la primera accepció, defineix la literatura com: Art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. La literatura és el testimoni de l’existència humana, és la veu de l’ésser humà, perquè la literatura sorgeix de l’experiència individual i de les emocions. Es pot dir que, parlar d’un mateix és el punt de partida de la literatura, servir-se del llenguatge i comunicar ve just després. La persona aboca les seves emocions i pensaments en el llenguatge, que a través de l’escriptura es torna literatura. Els humans necessitem conservar els coneixements, que anomenem cultura, per poder sobreviure, desenvolupar-nos i deixar un llegat permanent per a la nostra espècie.

        Si la literatura és útil i la narrativa de ficció i de no ficció són literatura, és evident que les dues són útils, si bé cada una té una diferent finalitat. La de ficció crea mons irreals, amplia els camps sintàctics i semàntics, i crea un llenguatge  suggeridor, que sovint va més enllà de la pròpia paraula. L’escriptor de ficció  no pensa en la utilitat d’allò que escriu ni en si algun dia es publicarà, escriu perquè hi troba plaer i compensació.  S’allunya de la comunicació lògica per entrar en el terreny dels sentiments: és el terreny de l’expressió estètica,  d’allò que és evocatiu més que no pas referencial: el coneixement ja no és conceptual, sinó intuïtiu.

        En canvi la literatura de no ficció desperta l’interès vers un tema o una persona determinada. L’ésser humà aspira a la veritat des del naixement, mentre que la mentida l’aprèn dia rere dia en la lluita per la vida. L’escriptor dedicat a aquesta literatura ha de ser obstinat. L’impuls que l’anima a buscar la realitat es transforma en afany que ha de ser satisfet en un tipus de plaer. Cerca la realitat i fa d’aquesta recerca la raó primordial de la seva obra. Acostuma a exposar en una opinió els problemes més diversos d’ordre filosòfic, econòmic, polític, científic i d’altres. Ho fa amb voluntat de creació literària i la intenció d’aprofundir en el coneixement de l’ésser humà. No crec amb la inutilitat de la literatura ficció, ni tampoc en la de no ficció, la una no exclou l’altra, el que importa és que sigui bona literatura.     

Antoni Vilademunt