La cambra desitjada

Que petita resulta  ser la meva cambra pròpia. L’haig de defendre de tots els bàrbars que volen envair-la. Treballo per eixamplar-la, mil·límetre a mil·límetre i quan estic a punt d’hissar ben amunt  la senyera irrompen els invasors, conquerint de nou l’espai per a ells. Aquests  éssers prenen diverses formes: de nens, parella, feina, avorriment i mandra. Llavors reuneixo de nou totes les meves forces i passo a la reconquesta, mil·límetre a mil·límetre. Fortifico  amb paraules escrites la meva cambra, em tanco amb pany i forrellat. Un cop dins, m’envolto de lectures i de mons imaginaris on la meva cambra no ha d’estar emmurallada, es converteix en un espai amb parets permeables on l’escriptura i la vida es troben.

Lurdes