Només qui vol
conèixer l’autèntic perquè de les coses porta amb propietat el nom de filòsof, és
a dir, amant de la saviesa. Qui no s’ha preguntat mai don venim?, on anem?,
quin significat te la vida?, o, què hi ha, si hi ha alguna cosa després de la
mort? La filosofia neix amb l’ésser humà, just quan
aquest comença a establir relacions entre els fenòmens i buscar-ne
explicacions, aquest va ser l’inici dels
mites que van donar origen a les llegendes i els contes.
La literatura neix des de el moment en
què els humans necessiten conservar experiències, històries, tradicions populars,
en una paraula cultura per transmetre-la de generació en generació a través del
llenguatge oral. El so i la paraula són anteriors a l’escriptura. La literatura
es fonamenta en la tradició oral, on hi tenen gran
importància el gest, el to, la cadència, la claredat, la sinceritat, l’empatia,
la modulació i el context, entre algunes altres característiques. La literatura té més oportunitats en la frase oral que no
en l’escrita. Els antics retòrics afirmaven que l’impacte d’un discurs
estava relacionat més amb com el
deien, que no pas en el què
deien.
Els filòsofs i literats més o menys
bons també fan la seva literatura i la seva filosofia respectivament. És a dir,
tots tenim alguna cosa de filòsofs, tots pretenem agafar-nos la vida amb
filosofia, però no podem dir el mateix
de la literatura.
Tal vegada algun filòsof consideri suficient dir, comunicar,
fer flaixos, per abocar-los sense més
sobre el paper, es limiti a un llenguatge nu, sense vida, per expressar allò que
ell creu una veritat lògica. Ell potser en té prou en comunicar un coneixement
conceptual, dóna prioritat a la difusió,
es distancia de la literatura, cuida el fons però s’oblida de la forma.
En la majoria de casos, la filosofia busca la claredat, la precisió més que la
bellesa.
Jo considero un filòsof integral, el
que selecciona i estructura els pensaments, els revesteix d’estil imaginatiu, crea un llenguatge
suggeridor, hi posa sentiment i fa partícip al lector del goig intel·lectual
que proporciona el saber. Cuida tant el rigor com l’estètica, fusiona el
pensament amb la literatura.
Si
agafem com a petita mostra a l’atzar quatre clàssics, com: Montaigne, Voltaire,
Cervantes o Shakespeare, podem apreciar en les seves obres una subtil frontera entre
literatura i filosofia. Estic segur que trobaríem el mateix si analitzéssim una
mostra molt més àmplia. En ells coincideix un alt valor filosòfic junt amb una
qualitat literària indiscutible. Crec
que no hi ha especialistes purs i tancats en una o l’altra matèria, no hi ha
frontera entre filosofia i literatura, són dues disciplines que no poden viure
una sense l’altra, encara que en percentatges diferents, segons el gust o
necessitat de cadascú.
Filosofia i literatura, representen una
mateixa vida i dues formes d’expressar-la. No
en tinc cap dubte, el lligam entre
aquestes dues disciplines és total. Neixen d’una mateixa
experiència, la vida humana. Han viscut ambdues
en simbiosi permanent al llarg dels temps, i desapareixeran juntes amb la
nostre espècie, agafades de la mà.
Antoni Vilademunt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada